Poemes De Gats 2n2843

Montserrat Bertran

Sobre un gat que es fa gran (Sir Alexander Gray) Parpelleja sobre la catifa de casa i badalla del tot entusiasmat, mentre accepta de grat la mol·lície que la Providència li ha enviat. Ronca ben fort i més fort encara, en un alegre himne d’agraïment per totes les aventures nocturnes, per tants dies de repòs plaent. La vida fa sempre la seva via amb tot allò per què un gat es deleix; l’escalforeta i una processó alegre de peix i de llet i de peix. Només un pensament el destorba i el neguit li arriba fins molt endins: que ara els temps sembla que criïn una raça més àgil de ratolins. Imagina l’escena i dibuixa-la

Li preocupa...

El que realment a és ...

Montserrat Bertran

Les set vides del gat (Marcel Riera)

Era un gat que tenia set vides. La primera s’acabà de seguida. La segona li va costar molt més, però fou veloç com un tren exprés. La tercera que se’l va endur d’aquí s’amagava en un maleït verí. En la quarta vida, molt teatral, va caure al fons d’un pou del brocal. Humana fou la fi de la cinquena: va llanguir d’amor, va finar de pena. Amb la sisena mort tot és boirós, però s’hi sentien lladrucs de gos. I finalment, l’últim estratagema: salvà la setena amb aquest poema!

Què li a a cada “vida”...

Montserrat Bertran

El diari dels gats (Gianni Rodari)

Els gats tenen un diari amb totes les novetats i a l’últim pàgina la “Petita publicitat”. “Es busca casa còmode amb butaques ades de moda: no s’eten criatures perquè estiren la cua.” “Busco una senyora gran per fer-li companyia. Calen referències i compte a la carnisseria.” “Caçador experimentat busca feina en graner de blat.” “Vegetarià, solter, busca un ric lleter.” Els gats sense casa el diumenge després de dinar deixen aquests anuncis que fan emocionar: durant una o dues horetes somnien amb els ulls oberts, després ja es preparen per als seus concerts.