Montserrat Bertran
PROCÉS DE CREACIÓ D’UN PERSONATGE
“Creo els personatges perquè visquin la seva pròpia vida” Ray Bradbury 1. PRIMER PAS PER CREAR EL MEU PERSONATGE. Els personatges d’una història, sigui narració o còmic, poden ser animals, vegetals, objectes o humans. Si volem crear-ne un caldrà atribuir-li característiques concretes i descriure’n els aspectes més rellevants. Una de les primeres coses que es pot fer és anotar en un full o a la pissarra el llistat d’aspectes que poden identificar els personatges. És a dir, d’una manera general, i sense concretar en cap personatge, fer una llista de vocabulari dels diferents aspectes. Per exemple:
Per crear un personatge Llista de vocabulari que defineix cada aspecte cal definir... L’aspecte físic
Alt, baix ...
L’edat
Jove, vell, adult, nen...
La manera de parlar
Ràpid, fort, xiuxiuejant ...
La manera de relacionar-se Amablement, carinyosament, durament ... amb les persones i amb l’entorn Les coses que li agraden, li interessen, les aficions
Els seus somnis, expectatives i idees.
El lloc on viu, com viu, amb qui viu.
També és molt important un nom que l’identifiqui.
2. SEGON PAS: DEFINEIXO EL PERSONATGE. 1
Montserrat Bertran
Una vegada s’ha fet l’anàlisi de quins són els aspectes que s’han de definir en la creació d’un personatge, es pot procedir a fer la planificació de les seves característiques. Primer cal fer una planificació de la descripció i després, amb el guió definit, fer la descripció. A continuació alguns exemples de planificació. 2.1. EM FAIG PREGUNTES SOBRE COM VULL QUE SIGUI EL MEU PERSONATGE. EDUCACIÓ INFANTIL
Opció 1: Ho dic i la senyoreta ho escriu. Opció 2: Ho escric amb una paraula o frase.
Com m’imagino que és el meu personatge? Com té els ulls? El nas? La boca? La cara? El cos? Què li agrada fer?
On li agrada anar?
Com li agrada vestir-se
...
2.1 FAIG UN GUIÓ PER CREAR EL MEU PERSONATGE. CICLE INICIAL
2
Montserrat Bertran
Opció 1: Ho dic i la senyoreta ho escriu. Opció 2: Ho escric amb una frase o un petit text.
El nom i l’edat. L’aspecte físic. Aficions. Allò que li agrada fer. Somnis. Allò que li agradaria moltíssim. Caràcter i sentiments. On viu. ...
2.3. FAIG UN MAPA D’IDEES QUE M’AJUDI A DESCRIURE EL MEU PERSONATGE. CICLE MITJÀ
3
Montserrat Bertran
L’aspecte físic del meu personatge:
La manera de ser i de relacionar-se del meu personatge:
Alt, cara rodona, de cabells rinxolats,...
Amable i simpàtic,...
La forma de vestir del meu personatge:
(...)
Li agraden els colors, és extravagant...
2.4. FAIG UNA FITXA DEL PERSONATGE QUE VULL CREAR. CICLE SUPERIOR
FITXA DEL PERSONATGE NOM DEL PERSONATGE
SOBRENOM
DEL SEXE 4
Montserrat Bertran
PERSONATGE
EDAT PROFESSIÓ
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
CARACTERÍSTIQUES PSÍQUIQUES
Ulls:
Optimista o pessimista
TRETS CARACTERÍSTICS Punts forts:
Extravertit o introvertit Cabells:
Dominant o sumís
Punts febles:
Realista o somiador Complexió:
Temerari o cautelós ...
Forma de vestir:
To de pell:
ACTITUD El que se li fa més fàcil El que se li fa més difícil El que li fa més por El seu secret El que fa problema
quan
Les activitats normalment
té
que
un fa
Les persones que ira Les seves prioritats El lloc on viu Altres coses destacar
que
vulguis DIBUIX O ESBÓS DEL PERSONATGE
(al darrera del full o en un altre full) 3. DE LA PLANIFICACIÓ A LA DESCRIPCIÓ Després d’haver atribuït les característiques al personatge, ara caldrà ordenar les idees i redactar un text descriptiu. La descripció consisteix a representar amb paraules una persona. Segons allò que vulguem destacar, ordenarem les idees d’una manera o altra. Per tant, caldrà tenir present les informacions que s’han recollit en la fase de planificació, i escriure el text.
5
Montserrat Bertran
El procés de composició escrita és un acte complex de manera que, segons sigui el grau i domini de coneixement del codi escrit per part de l’alumnat, es produiran diferents tipus de text. El que si que és compartit a tots els cicles és la necessitat de fer adonar de les característiques gramaticals del text descriptiu.
CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS MORFOLOGIA I SINTAXI
ASPECTES TEXTUALS
Utilitzar adjectius qualificatius
Capacitat de copsar els trets característics i específics.
Verbs auxiliars: present i imperfet
Vocabulari precís.
Ús d’adverbis Ús de comparacions, exageracions ...
metàfores,
Realisme. Ho expliquem de manera ordenada.
Frases curtes i simples, connectades Estructura: bàsicament per punt i seguit, punt i coma i Denominació: denominar i definir per la conjunció “i”. Expansió: explicació característiques.
de
les
A continuació, un exemple de referent d’aula que pot orientar en l’escriptura del text (es tracta d’una mostra que cal adaptar a cada nivell) i una mostra d’autoavaluació. Per guiar el procés:
PER ESCRIURE UN TEXT DESCRIPTIU Em guio per la planificació. Faig frases curtes. Escric el text ordenat. Començo a descriure el personatge per la part superior. Penso en no repetir les paraules. Busco sinònims. Utilitzo adjectius. Faig servir
.,:
Faig comparacions, metàfores i exageracions. Per fer l’autoavaluació del procés:
PER ESCRIURE UN TEXT DESCRIPTIU
Si
No
Com puc millorar
La planificació m’ha servir de pauta? He fet frases curtes? He escrit el text de forma ordenada?
6
Montserrat Bertran
He descrit el personatge per la part superior. He fet servir un vocabulari variat i precís sense repetir les paraules? He utilitzat adjectius? He fet servir
.,:
He fet comparacions, metàfores i exageracions?
Una vegada s’ha escrit el text queda la darrera fase, la de revisió i reflexió sobre el propi procés de composició escrita.
4. DE LA DESCRIPCIÓ A LA IL·LUSTRACIÓ Una vegada tenim el text descriptiu del nostre personatge, arriba l’hora de dibuixar-lo. Els os a seguir són: •
Reconeixement de les qualitats del personatge per realitzar una representació gràfica.
•
Fer l’esquelet del personatge amb traços suaus per després poder-los borrar.
•
Donar-li volum. Li anem agregant algunes formes bàsiques per anar-li donant forma.
•
Afegir els detalls. Una vegada tenim les formes bàsiques del nostre personatge és important emfatitzar alguns elements. Per això farem una anàlisis morfològica de l’expressió facial i corporal per després poder-ho representar gràficament. La cara: els ulls, el nas, les orelles i la boca es distribueixen de manera diferent segons l’edat que li volem donar al personatge. Font: Guillermo Nasif En una persona d’edat adulta els elements es distribueixen per tot l’espai de la cara. L’espai que hi ha entre els ulls i la boca serà més gran. Les orelles, les celles i el nas es dibuixaran més grossos. En canvi, en un personatge infantil, els elements es distribueixen a la meitat inferior de l’espai. Si us hi fixeu, l’oval de la cara també és lleugerament diferent segons l’edat que li volem donar. El cos: el punt de referència per dibuixar el cos és la mesura del cap. Per exemple, per dibuixar un nen, el més idoni és que el total del seu cos (des del cap fins els peus) mesuri tres “caps”. I per a un adult, la mesura hauria de ser entre quatre i cinc “caps”. Les extremitats: la proporció dels braços es dóna si estirats horitzontalment, la llargada d’ambdós junts és igual que l’alçada del cos del personatge. Expressions bàsiques: perquè un personatge prengui vida cal fer que tingui expressions que reflexin algun sentiment.
7
Montserrat Bertran
També cal tenir en compte si volem que el personatge representi algun moviment, la seva postura i el pla:
Font: Cesar Saenz
•
I finalment, la revisió del projecte. Apliquem traços forts, ombrejats, color, etc.
En la fase d’il·lustració cal tenir present les diferents tècniques gràfiques i pictòriques, els materials més idonis (tipus de llapis, pastel, color acrílic, ceres, aquarel·la, etc)
5. RECURSOS
Una mà de contes Procés de creació d’un personatge http://www.super3.cat/unamadecontes/inici/personatges/
La il.lustració infantil 8
Montserrat Bertran
A partir de la pàgina 23 dóna orientacions gràfiques i pictòriques http://secundaria.uvic.cat/_treballs/5017a64429a6e8e03d135ae721b145734144650c_treball %204.pdf
També es pot recórrer als programes i tècniques digitals de creació de personatges com Stop-motion, Mii, etc.
9