Cartes D'hivern 4y7265

RESUM ( per capítols) Aquest llibre està dividit en 12 capítols; els quals es poden resumir de la següent forma: Capítol 1 Teresa Louzao, un dia, va rebre una carta del seu germà. Es va llevar un gran pes del consciència al veure que el seu germà no sabia oblidat d'ella i que sempre se'n recordava de tots el moments que havien viscuts junts. Teresa al veure que era del seu germà s'apropà a l'aparador on veia les fotografies de la seu família i li venien a la ment tota mena de records: de la seu mare , del seu germà.... Li va donar més atenció a una fotografia en concret on estava Teresa, Xavier i Adrià (en una capella de Sant Roc). On Xavier i Adrià l ´acceptaren a Teresa com a companya i on va descobrir que estava enamorada d ´Adriá (tota la vida). Es va concentrar en el sobre (Teresa) on va pensar on devia estar eixa destinatari que ficava. Doroña-Vilarmaior però obri el sobre pensant que seria alguna publicació o traducció del seu germà però a l'obrir... Va veure que hi havia :un altre sobre (aquest sobre era reforçat i fort) dins, i un full on llisgué : era una carta de Xavier molt estranya el qual li demanava que ferha dues coses per ell: 1. Que no òbrigues l´altre sobre. 2. Que , si en una setmana no ha rebut noticies d´ell que vaja ala comissària de Vigo i pregunte per l´inspector Soutullo (que li donara el sobre). Li conta que en aquest mon hi ha coses que les persones no podem imaginar ( no com abans creia ell).(Temor , mort, ajudar a Xavier, carta de la planta baixa). Teresa estava molt inquieta (deveres o reial la carta?) No podia avançar l'ansietat , es veia envoltada de les paraules del seu germà (3 dies aren). Va agafar el sobre i l'examinà i l´obrí hi havien fulls escrits per Xavier ,unes quantes cartes d´Adrià adreça (Doroña-Vilarmaior). Un altre sobre menut amb fotografies molt semblants (sèrie). Va intentar dominar els nervis i comença a llegir aquells fulls per trobar-hi una explicació. Capítol 2 Xavier conta al principi de la carta, la seua vida, les seues activitats, pensant que lo millor que podia fer era ar este escrivint que era lo que millor sabia fer. El començament de la carta tractava de contar la seua vida, professió ( que ell pensà que on a arribat en la seua professió va ser per l'atzar) i conta com es va fer conegut al mon de l'escriptura. Quan contà la seua vida, digué que en esta carta de qui volia parlar era d' Adrià; i començà a parlar de la seua amistat, la qual provenia de lluny. Ell contà que de jove se n'anà a Barcelona a la facultat de filosofia i Adrià a Madrid a estudiar Belles Arts. Cap dels dos acabaren la carrera, ja que Xavier es dona compter que ell lo que vol es escriure. Adrià també

abandona la carrera per a buscar la pintura que ell reconeixia com professional. Amb el pas dels temps va aconseguir un gran èxit amb les seues exposicions e activitats, ademés Xavier també guanya un gran prestigi en la seua escriptura. Un dia Xavier i Adrià quedaren, com tots els anys, a parlar, on Xavier mirant el periòdic va veure un anunci que resaltava entre els altres: Vendo casa embrujada, absténgase curiosos y bromistas. Teléfono 76 20 58 Adrià digué a Xavier que compraria aquella casa i d'aquella broma es convertí en realitat... Xavier s'en anà a diferents punts per a realitzar el seu treball. Al cap de 2 mesos tornà a casa on va rebre una gran quantitat de cartes totes elles eres: publicitats, notificacions, comunicacions... i 2 cartes de la seua germana i cartes d'Adrià ( 8 cartes) totes amb la direcció Doroña- Vilarmaior, les mirà, les ordenà i començà a llegir-les. Capítol 3 Adrià comença dient que aquella aposta que havien fet, l'anunci d'aquella casa ja l'havia guanyat, que l'havia comprada, però contà com havia sigut: Aquell desig de trobar una residència, es va convertir en una obsessió i per tant Adrià va anar a comprar la casa. Tocà al telèfon ( el qual el tenia apuntat ja fe ha 2 mesos). Un home major li explicà com era la casa ( sense bromes), din-li que podia anar a vore-la quan vuiguera. Li diu que hi ha d'anar a Doroña- Vilamaior i buscar el bar Sttugart i preguntar per Bieito. Adrià sense pesar-ho anà cap all on van parlar una llarga estona, fins que li va donar les claus.Va anar cap a la casa, on va veure una meravella on destacaven: ---- Un mur de pedra, rodejat de pomeres. ---- Una casa de color ogre i blava. ---- Una distribució de la casa per habitacions de colors. Li va agradar molt i sense pensar-ho molt la va comprar per un preu elevat. Ja tenia previstes totes les reformes i esperava que en eixa casa iniciarà un periode nou en la seua vida. Capítol 4 Adrià ja ha comprat la casa ( el dia 2 de nombre) i està molt il·lusionat. Esta fent un trasllat de totes les seus pertenències, agafant el materials de les seues diferents cases al voltant del món. Pensa que ha començat una nova etapa de la seua vida, el seu cap està plè d'idees, de noves obres, d'energia creadora... Va comprar la casa sense parlar personalment amb el propietari, ja que per a firmar el contrat va enviar a 2 representats. Una vegada ja firmat va anar a veure un altra volta, la casa que encara li pareixia estranya que estiguera tan ben cuidada en l'anys que tenia. Veia que algunes habitacions estaven amoblades ( on aprofitaria eixos mobles), la cuina i les instal·lacions les modificaria per tal d'adaptar-les a les comoditats actuals, en fi tardaria sobre 2 mesos en arreglar-la. Adrià espera que Xavier li donara senyals de vida, hi ha que per aquell moment no donava cap resposta.

Capítol 5 Adrià està preocupat per Xavier ja que aquest pareix que no està en cap lloc ( ni en la seua casa, ni en el treball...). Adrià espera que quan torne a casa llisca les seus cartes que durant tant de temps ha estat escrivint. El felicita per l'any nou ( 1994) i ell sent com este any està ple d'impressions, de noves idees i amb molta energia per a fer les millors obres. Respecte a la casa, dona més feina que ell pensava i encara tardarà en instal·lar-se, unes setmanes. Adrià a moltes hores al bar de Sttugart on parla amb la gent de l'aldea; ell sempre pregunta sobre la casa ( quan va ser construïda, com, per què...) i un fum de respostes que el veïns mai no responen només donen fortes mirades. Fins que un dia un home que anava begut parlà a trompicons sobre la casa ( desaparicions, sombres negres i paraules entrecortades que no deien res) Adrià es quedà molt intrigat amb les paraules d'aquell home, i per tant va realitzar moltes investigacions on descobrí: 1. Que la casa va ser construïda per un indi, el qual va guanyar molta fortuna ( que no se sap com la guanyà) i al poc de temps d'instal·lar-se en la casa desaparegué. 2. Més tard, un nebot que l'havia heretat amb la seua família també van desaparéixer per complet. Tot açò era comentaris de la gent, la qual deia com podia estar deshabitada si ells sentien sorolls de finestres, llums i fins i tot veus. Adrià es quedà sorprés i conta que un dia quan anava caminant a la Roca Negra, va veure a 2 xiquetes, les quals el miraren i li feren la senyal de la creu i fugiren. Però pensa que tindra que acostumar-se a rebre aquelles estranyes mirades. Capítol 6 Adrià estava un poc fart ja de no rebre noticies de Xavier. En esta carta contà que ja havia dormit en la SEUA CASA i que tenia ja tot arreglat. Vejent les habitacions, mentre els obrers llevaven la pintura vella de les parets velles, per ha pintar-les noves van descobrir una cosa molt curiosa, en les parts altes de les parets hi havien figures gravades que recordaven petroglifs prehistòrics de formes molt diverses; Adrià pensa que ja és hora que Xavier visite la casa. Adrià conta que per fi ha trobat un lloc aïllat on pot desenvolupar l'armonia de les seus obres; però també hi han inconvenients per què no ha pogut trobar a una persona per netejar la casa, acausa de la por que li tenen a la casa. Però entre aquestos petits inconvenients està molt a gust en la seua casa i té moltes ganes de començar a pintar les seus obres. Capítol 7 Adrià comença dient que aquelles coses que dien els seus veïns sobre fantasmes, coses embruixades i diferents aspectes pot ser que no siguen de tot mentira, ja que Adrià un home culte i format ha vist i notat que durant aquestos dies han at algunes coses estranyes, que tenen dues explicacions: 1. Que la casa de veritat està embruixada

2. O que algú li vol prendre el pèl amb les supercicions (Adrià es centra més en aquest punt) Una cosa estranya que li va ar a Adrià, fou que una vegada instal·lat el telèfon i el fax ( els nombres dels quals soles el sabien dues persones) va començar a rebre trucades misterioses; les quals a l'agafar el telèfon només se sentien murmuris, plors apagats, sorolls estranys... aleshores Adrià va decidir no agafar el telèfon, però ara començà el fax a rebre cartes molt estranyes amb lletres i paraules barrejades. Fins que unes de les últimes cartes que va rebre la va examinar amb atenció, llegint en vertical, diagonal i va veure que algunes paraules tenien sentit, aquestes paraules eren: Adrià, !Auxili¡ Adrià comença a preguntar-se numeroses qüestions les quals no tenen resposta i pensà que per una part agafaria les coses i se n'aniria, però per un altra eixa casa desprén d'ell moltes idees per a les seues obre i composicions. Sobre les cartes, pensa que si es Xavier que pare de fer eixes bromes, que comencen a ser pesades, però una altra part d'ell li diu que Xavier no sap res d'això. Capítol 8 Adrià escriu aquesta carta a les 5 del matí, ja està preocupat e indecís per qué alguna cosa a en eixa casa, perquè com contà a continuació, no es lògic lo que ocorre: En la carta anterior comentà lo d'aquelles estranyes trucades i cartes que rebia, primer soles eren pel matí,però ara ja era durant tot el dia i Adrià va decidir desconnectar-ho tot. Però durant les quatre de la nit, va rebre una trucada; però no podia ser perquè estava tot desconnectat, ell pensava que segurament no l'havia apagat, però en apropar-se a la sala va veure que el telèfon estava desconnectat i continuava trucant, a l'agafar-lo escoltava altravolta aquells sorolls estranys durant uns segons i de sobte va rebre pel fax un missatge; estava vegada era un missatge clar el qual repetia: Auxili!, Auxili!, dalt,dalt....

Adrià va pensar amb el cor inquiet el sentit d'aquelles paraules i de repent es va enrecordar, les golfes! Un lloc alt on encara no havia pujat per seu difícil accés. Adrià escriu aquesta carta per fer temps fins que es faja de dia per pujar a les golfes, no puja per única raó que la por el cobrix, perquè s'adonat que en eixa casa a alguna cosa estranya i li be a la ment les converses que feien de menuts i la por que tenia ell de jove quan havia de pujar a la part alta de la casa per anar a la seua habitació. Ja comença a fer-se de dia i Adrià decidí pujar a les golfes quan el sol estiguera en el punt més alt per donar la màxima claritat. +++++++++++++++ Va realitzar la seua expedició cap a les golfes però no va trobar res, soles algunes coses com ara una immensa habitació neta i buida només amb alguns baguls,caixes de cartó, papers... va examinar les caixes on només hi havia roba i va obrir el bagul on només havien llibre, revistes... els quals eren molt antics i on predominaven llibres dels anys 30 i sobretot llibre gallecs. Una volta examinat tot va tancar el bagul i va veure damunt de la taula un llibre estrany, de luxe, de

grans dimensions... el qual tractava que numeroses obres artístiques dels millors autors de totes les èpoques, però lo que mes li va impactar va ser que va veure una il·lustració d'una dona en una habitació que li era familiar, no tenia cap autor pareixa un error. Però a Adrià li va exaltar. Una vegada que va baixar de les golfes, va pensar que Bieito sabia més coses de les que contava i calia saber-les. Adrià està preocupar per què encara no reb noticies de Xavier. Capítol 9 Adrià te que contar numeroses coses li han ocorregut durant aquest dia despres de donar un gran eig al voltant de la Closa gran, on ha obert el seu esperit a la natura i s'ha sentit molt arraigat als boscos d'eucaliptus i pins que el rodejaven però en arribar a casa ens va acomodar i va començar a veure altravolta el llibre que el dia anterior va agafar i ant fulles ha tornat a prestar atenció a aquella il·lustració de la jove però ara la jove estava llitada al llit on Adrià ( pensant que estava boig) podia veure les seues faccions de la cara on va reconéixer que era una xica jove. Va fer numeroses fotografies per recordar aquell gravat. Contà que durant el dia no va canviar aquell gravat, però després d'alçar-se del llit, va anar rapidament cap el gravat i va veure que la xica, ja no estava ni en el llit, ni tan sols en l'habitació, on es veia una porta entreoberta, on la jove segurament hauria eixit; Adrià parlava com si els gravats es mogueren. Estava tornan-se boig? Adrià es queda tot el dia davant el gravat amb la càmera preparada per a qualsevol moment. +++++++++++++++ Adrià es quedà 4 hores davant el quadre i en aquest no es va produir cap canvi; pot ser seria, per què estava ell davant o per què la dona del gravat havia desaparegut per complet? Les preguntes eren constants, però Adrià va haver de deixar-ho per anar al bar de Bieito a pel seus encàrregs. +++++++++++++++ Adrià va anar al bar de Bieito i va agafar els seus encàrregs i amb una certa preocupació, va tornar a casa i va anar directament a veure el gravat. En aquest la situació havia canviat!! Ara la xica estava asseguda en una cadira amb una mirada fixa cap Adrià. Aquest no comprenia lo que estava ant però realitza diverses fotografies per recordar totes aquelles imatges. Adrià pensà que aquella casa ava moltes coses estranyes, la dona d'eixe gravat ( el qual li era molt familiar) el mirava com si vulguera dir-li alguna cosa i la casa li atraia com un imant; era la seua bogeria o ava realment així? Capítol 10 Adrià sent ja una por de veritat, quan aquest matí s'alçat a vist en el gravat una escena que li a afectat de veritat; la xica estava arrupida en una part de l'habitació amb una expressió de por i temor; però lo que més li ha impactat han sigut les paraules que veia escrites en una de les parets d'eixa imatge:Auxili!, Auxili! Adrià, La fotografiat i ara pensa que de veritat alguna cosa està ocorrent. Adrià va fer una sèrie d'investigacions les quals van resultar inútils, va veure altravolta

el gravat i la image havia canviat: ara la xica havia desaparegut i l'habitació donava signes de violència i terror. Adrià ja estava assustat i no comprenia lo que ava; però de repent va tindre una il·luminació, el paisatge que es veia al fons del gravat, es veia des de la seua casa i per tant Adrià va buscar una finestra d'on es vejera aquella imatge. Va escarvar per tots els racons i va encontrar un antic buit d'una finestra, on per tant devia estar l'habitació; va començar a escarbar i a fer forats en la paret de la cuina que és on devia estar aquella habitació, va fer un forat i va entrar i va veure la mateixa habitació del gravat on li va prestar atenció a una porta ( on estarien les respostes a aquelles coses tant estranyes) Aleshores amb la seua valentia entrà i... no va trobar res, solament una portella de ferro ( on estava gravat un símbol paregut a un laberint). Adrià va alçar la portella de ferro, de la qual va eixir una olor nauseabunda, on poc a poc es va fer menys olorós i Adrià es va acostar aquell forat fosc que havia descobert. En veia una sèrie d'escales que decendien sense fi, Adrià pensa que baixaria més endavant per a poder preparar-se millor. Al dia següent mentre ava les fulles de l'aquell llibre va veure per primera vegada com es tancava la porta d'aquella imatge del gravat, però lo que més li va impactar es veure o creure vist quin ser tancava en eixe moment la porta. Adrià no sap d'escriure que era això, soles sent molt de temor i no es pot anar d'eixa casa per què hi ha un fort atraiment d'ella cap Adrià. Adrià esta preparat per baixar allí i veure lo que realment esta ant; creu que ja no podrà contar-ho i per tant si es el seu fi,totes les seus paraules hauran quedat escrites en aquestes cartes. Capítol 11 Ara comença narrant Xavier les seues experiències després d'haver llegit les cartes d'Adrià, les quals el van preocupar molt. Primer pensava que tot lo que contava era un broma pesada, però pensà que Adrià no era així i que de veritat ava alguna cosa. Xavier no s'ho pensà 2 voltes i agafà algunes coses i es traslladà cap a Vilarmaior. El trajecte va ser díficil encara que va rebre bones indicacions d'una jove, i va arribar perfectament al bar de Sttugart on va reconéixer rapidament a Bieito ( gràcies a les cartes d'Adrià). Aquest li donà les claus de la casa i Xavier les agafà i amb les diferents indicacions que li va donar va anar cap a ella. En arribar es va meravellar al veure aquella meravella de casa; les seues construccions, decoracions... Rapidament va entrar en la casa on no va notar cap sensació estranya, només veia aquella casa, com una de les característiques d'un pintor. Va anar a la cuina on devia haver, segons les cartes d'Adrià un forat que donara a aquella estranya habitació, però allí tot estava ordenat i pensà que tot havia sigut una broma. Inspeccionà la casa i va pujar a les anomenades golfes, on va veure aquell llibre tant describit per Adrià, el va obrir i va veure aquell gravat que va desaparéixer en els seus ulls, Xavier s'asustà i baixa rapidament per tranquil·litzar-se. Una vegada tranquilizat, es va acomodar en la casa i va veure de nou que el gravat havia canviat i que li escrivia un missatge en la paret que deia: Auxili, Xav! Però Xavier no es deixà atraure per aquella imatge i agafà el mall de ferro, es traslladà a la cuina i va colpejar la paret on es va obrir pas per a entrar en l'habitació que va descriure el seu amic en les cartes; només li faltava trobar aquell adís d'escales per trobar alguna resposta. Però va trobar en un cartó vell una nota d'Adrià que deia: Xavier vés-

te'n d'esta casa, no et quedes ni un minut més, Ja que Adrià està perdut per les coses que ha vist, les quals l'han fet caure en la bogeria. Xavier mentre ho llegia va veure un ser que s'aixecava a la trampa de ferro, un ser on destacaven uns ulls brillants concentrats d'horror i temor. A Xavier li ressonaven obsesivament aquestes paraules en el cap: Vés-te`n Xavier, tenen fam,vés-te`n... +++++++++++++++ Xavier ja ha at 2 dies en aquella casa, refugiat en una de les habitacions. Però una part d'ell li diu que fugisca ara que està a temps, però un altra li atrau cap a la fosca cripta on pot descobrir les nombrosos respostes a unes preguntes sense solució. Lo que ara està escrivint Xavier, amb les cartes e imatges d'Adrià les enviarà a la seua germana per que ningú no torne a eixa casa. Pensà que podia aguantar uns dies refugiat en eixa habitació; però quan es ponguera el sol, baixarà a aquella fosca cripta on enfrontarà tots els seues temors amb la millor arma: el foc. Capítol 12 Es va produir un incendi el dia 28 i 29 d'abril on la casa va quedar destruïda. Tots els periòdics parlaven de la mateixa notícia i ho relacionaven amb la desaparició d'Adrià Novoa i Xavier Louzao. Teresa Louzao va anar a la comissaria, on va parlar amb l'inspector Soutullo ( el qual va entendre ràpidament totes les cartes e imatges d'Adrià) Els dos van decidir anar cap la casa per inspeccionar-la. En arribar van veure que la casa estava coberta per flames que es perdien per l'interior; però gràcies a la labor dels bombers van poder inspeccionar la casa on van encontrar tota mena de escombreries menys els cossos d'Adrià i Xavier; S'en haurien anat? Teresa i l'inspector revisaren la casa, començant per la cuina on van veure que, com Adrià dia en les seues cartes, l'habitació que comunicava amb la cuina; però allí el sol estava llis i no hi havia cap trampa de ferro. Tots els policies van arribar a la mateixa conclusió: Adrià i Xavier estaven desapareguts i no es podíen donar com a morts; però Teresa tingué la sensació que alguna cosa estava ant i per això es quedà a investigar. Amb el pas del temps interés de les persones anà disminuint, però Teresa cada dia caminava la voltant de la casa cremada on sentia com si un ser li perseguira i li atraguera cap a la casa. Teresa un dia caminat al voltant del bocs a uns quilòmetres de la casa va encontrar... el llibre de gravats!, el seu cor estallà d'emoció, el va obrir i va veure el gravat que s'esperava però en una imatge que colpejà el seu cervell i que la va envair de temor; pensà que si aquest llibre permetia que les forces ocultes isqueren a l'exterior, alguna cosa li deia que també havia de servir per a destruir-les. Per tant va agafar el llibre, va buscar entre la casa la trampa que donava a les escales subterrànies i va ficar materials secs i començà a cremar-ho tot, on es va produir una gran foguera i poc a poc es cremà aquell llibre maleit i les cartes del seu germà... de repent la terra, els arbre i tot lo que hi havia al seu voltant començà a fer fortes tremolors i poc a poc foren disminuint. Teresa pensà que ja s'havia acabat aquella maledicció i només

esperava que tant Xavier com Adrià descaren en pau en el món dels no vius.